SITUACIÓ


A la península Calcídica, a la regió grega de Macedònia, hi ha el Mont Athos. Els 400 quilòmetres quadrats del seu voltant estan farcits de monestirs. 2000 monjos que viuen amb els mateixos preceptes del segle XI. Com si el pas del temps els fos aliè, en aquesta República Monàstica, on no hi poden entrar les dones ni cap animal femella, excepte les gallines ponedores, s'usa el calendari julià (amb una diferència de 13 dies respecte al calendari gregorià) i l'horari bizantí (que segueix les hores del sol). . . CATALUNYA I EL MONT ATHOS
Els catalans vam tenir una trista relació amb el mont Athos pels fets que van succeir durant el SXIV.
Vet aquí un petit resum extret d'un dels llibres recomanats, el d'Eugeni Casanova.
Sicília 31 d'agost de 1302. Frederic II, Carles de Nàpols i Carles de Valois signen la Pau de Caltabellota per la qual s'acaba la guerra per la possessió de l'illa. Això deixa sense feina la Companyia Catalana que comanda Roger de Flor artífex de la victòria però a partir d'ara tot un problema si es queda a l'illa. Així que Frederic, d'acord amb Andrònic II de Bizanci, fleta un estol de 36 vaixells amb 4000 almogàvers (dones ,amigues i fills) 1500 homes a cavall i 1000 de mar i els envia a lluitar contra el turc que ja és a les portes de Constantinoble.
Roger i els seus és rebut amb tots els honors per Andrònic II Paleòleg i l'anomena megaduc (més endavant serà cèsar). Roger es casa amb la neboda d'Andrònic.
Ens explica Ramon Muntaner, en la seva crònica dels fets ,que els almogàvers entren a la península d'Anatòlia i vencen als turcs arribant, en la seva conquesta, a les portes d'Armènia. En un any deixen el territori lliure d'enemics.
Andrònic ordena a Roger que torni per lluitar contra els búlgars. En aquest moment Roger ha arribat a ser més poderós que els mateixos emperadors. N'hi ha dos que comparteixen títol, Andrònic i el seu fill Miquel, i que es senten amenaçats per la fama d'en Roger.
El basileu Miquel convoca a Roger a Adrianàpolis (actualment Edurne - Turquia) amb l'excusa d'honorar-lo però el fa matar juntament amb els 1300 almogàvers que l'acompanyen.
Els capitans de Roger de Flor envien ambaixadors a l'emperador per desafiar-lo. Per resposta Andrònic els fa matar, esquarterar i penjar en una carnisseria. També ordenar matar a tots els catalans i aragonesos que es troben a Constantinoble.
La reacció a aquests fets per part de la Companyia és el que s'anomena la venjança catalana. Els almogàvers s'escampen per la Tràcia i s'acarnissen durant dos anys contra tots i tothom fins arribar a les portes de Constantinoble. Després, comandats per Bernat de Rocafort, es dirigeixen a Macedònia. Un cop allà s'atrinxeren a la península de Cassàndria i ataquen la ciutat de Salònica (que no conquereixen) i es dediquen al pillatge dels monestirs del Mont Athos. Quan han acabat amb Macedònia, els almogàvers convertits en un exercit errant (una república errant) s'encaminen cap a Grècia, ja sense el seu darrer capità Bernat de Rocafort, dedicats només al bandidatge, corria l'any 1310. Tot i així el duc d'Atenes els sol·licita els seus serveis. No s'entenen però i acaben al camp de batalla. Vencen els catalans i el 15 de març de 1311 el ducat d'Atenes és seu.
Entre el 1318 i 1319 l'infant Alfons Frederic d'Aragó, sense la col·laboració de la Companyia conquerix l'estat bizantí de Tessàlia. Li dóna el nom de Neopàtria i la governa en representació del seu pare el rei de Sicília.
(fins aquí un petit resum de la introducció del llibre Almogàvers, monjos i pirates d'en Eugeni Casanova)
Aquesta és la història oblidada o poc explicada dels almogàvers. Una història increïble, plena d'aventures de la que n'han sorgit llibres con el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell i de la que sí ha perdurat la llegenda. Tanmateix en aquelles terres els record dels catalans no és gaire, per no dir gens, agradable. Comparats als pirates, o al mateix dimoni, els catalans han estat utilitzats durant anys per aterrir a les criatures, com l'home del sac o el llop en les nostres contrades.
.
L'autorització per viatjar al Mont Athos és el DIAMONITIRION i no és fàcil d'aconseguir. Prèviament s'ha de sol·licitar davant les autoritats religioses de Tessalònica (Pilgrims Office) i al Departament of Political Affairs of the Ministry of Macedonia and Thrace i donar uns motius molt clars i relacionats amb la vida monàstica ja que el Mont Athos té un status especial dins Grècia, similar al Vatica a Itàlia (tot i que Athos no és estat). Malgrat això per assumptes religiosos és més important el Patriarcat Ecumènic de Constantinoble, tal i com continuen anomenant Istambul.
Diàriament només tenen el privilegi d'entrar 10 persones no ortodoxes que hi podran romandre un termini de 4 dies no prorrogables.
Nosaltres, durant aquests quadre dies visitarem els monestirs de Zografou, Konstamonitou (on dormiren la primera nit), Karyes que és l'únic poblet que existeix i que és la capital, Iviron (on dormirem la segona nit), Magister Lavras (on dormirem la tercera nit) i finalment Mikra Agh. Anna, on dormirem l'ultima nit.
El trasllat d'un monestir a l'altre el farem en vaixell o bé caminant (dos dies a una mitjana de 25 quilòmetres cada dia).
DIARI DE VIATGE A L'ATHOS

Mapa Chalkidiki

Mapa Chalkidiki